En aquesta ocasió ressenyarem el PR-C 163 (Sender de Vallirana) d'una manera una mica especial, donat que en comptes de sortir de Vallirana ho farem des de Torrelles de Llobregat, de manera que evitarem en gran mesura transitar per urbanitzacions, com així passa en l'inici del PR a Vallirana.
La ruta comença a Can Coll, on podem deixar el cotxe o a prop d'on ens deixarà el bus.
Aquesta zona de Can Coll, avui en dia acull la nova escola primària i l'escola bressol, per sort la bogeria urbanística que aquí es planejava ha quedat en els pisos de protecció oficial.
Em prenem el camí planer en direcció a les Cases del Frare, tot seguint els pal vermells de delimiten el camí dels vianants i la carretera. Passem les cases del Frare i arribem a l'inici de la urbanització de Can Güell.
Agafem la carretera que surt a la dreta i en pujada. Al cap de poc trobarem un camí de terra a mà dreta que agafarem i que en permetrà evitar de passar per dins la urbanització.
En aquest tram hi podrem observar la zona agrícola que hi ha a l'entorn de la riera de Can Mas, així com roderes de carro marcades en lloses del camí.
En acabar el camí sortirem a dalt de tot de la urbanització, o agafarem una pista a mà dreta que fent llaçades ens portarà a la carena de la Serra de Can Güell.
Des d'aquí caminarem per la carena en direcció a la Penya del Moro, tot seguint les marques de PR i els Pals metàl·lics del CEV.
En pocs estona iniciarem la baixada per la Vall d'Arús, on podrem gaudir de forns de Calç, i de la cova del Polvorí, fins arribar a Can Bogunyà on trobarem la Font del mateix nom i l'ermita de Sant Silvestre.
Ara ja només ens quedarà emprendre la pujada al Puig Vicenç, pel que fins l'estiu passat era un bosc frondós. Molt a prop d'aquí (cal anar expressament) es troba el pont de la Cucona, peculiar pont que permet el pas de la riera.
En aquesta pujada tornarem a pasar a tocar de forns de calç (alguns fets malbé recentment per les tasques forestals), franquejarem un petit ressalt rocós on caldrà posar un parell de mans (pas senzill) i veurem els marges i les cabanes de pedra seca que el foc ha deixat al descobert.
Un cop dalt del Puig Vicenç, agafarem el corriol del PR-C162 (Sol Blau) que pel camí de les Sitges ens portarà a Can Riera, des d'on anirem a buscar la pista que flanqueja la Serra de la Creu de St.Pau, per després de pasar a tocar del cementiri arribarem de nou a Can Coll.
La ruta té una durada d'una 4 hores (incloent parades) a un ritme tranquil.
La descripció detallada de la ruta la podeu trober en el següent enllaç:
https://drive.google.com/file/d/0B7RPvoRvDIzPc1Aya25NbXhtdVE/edit?usp=sharing
La descripció detallada de la ruta la podeu trober en el següent enllaç:
https://drive.google.com/file/d/0B7RPvoRvDIzPc1Aya25NbXhtdVE/edit?usp=sharing
Plana agrícola de Can Coll. Al fons veiem la Penya de la Bruguera.
Arribant a Can Güell
La masia de Can Mas amb la zona agrícola que hi ha vora el torrent del mateix nom
El camí ens farà vorejar la penya per sota.
Roderes de carro, remarquen la importancia d'aquest camí en l'antiguitat
A punt de sortir a la part alta de Can Güell
Des de la baixada per la vall d'Arús, podem veure la zona de la Penya Caiguda, amb les pistes (a sobre i a sota) que porten a la Penya del Moro.
Forn de calç a tocar de la pista que ens portarà a Can Bogunyà.
Un altre Forn de calç, a tocar de la pista, en aquest cas a prop de la cova del Polvorí.
La Font de Can Bogunyà
L'ermita de St. Silvestre, en un estat lamentable.
Inici de la pujada cap al Puig Vicenç per la zona cremada. Al fons a la dreta trobaríem el pont de la Cucona.
Un altre forn de calç, en aquest cas fet malbé pels treballs forestal
El camí va a buscar el pas entre el ressalt rocós
El camí des de dalt la cinglera
Panoràmica de la última part del recorregut gairebé arribant al Puig Vicenç
Vistes des del Puig Vicenç del camí de les sitges que mena cap a Can Riera
La masia de Can Riera des del mirador de les Penyes del mateix nom
L'ermita de St. Silvestre ha estat rehabilitada aquest any 2021. S'han netejat les parets de pintades, s'hi ha posat una porta nova de fusta i, fins i tot, s'ha recuperat l'espadanya. Tot plegat, amb força bon gust. Un aspecte ben diferent del de la fotografia.
ResponElimina